sábado, 2 de junio de 2012

Pèsol

Sovint m’he preocupat per entendre els fanatismes dels islamistes radicals, dels ultranacionalistes nord-americans o inclús dels especuladors borsàtils, suposant-me un repte cognitiu engrescador i fins i tot entretingut. Però després giro el cap i m’adono que tant o més difícil em resulta entendre el meu cosí, que no vol aprendre anglès ni té interès en viatjar fora d’Espanya, o el meu germà, que tot i haver viscut sempre sota el mateix sostre de vegades sembla que haguem vingut de mons diversos. I em sento com si volgués aprendre a fer derivades sense ni tant sols saber multiplicar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario