De vegades penso que els economistes, preocupant-se tant del creixement del
PIB, dels interessos del deute, de les balances comercials, dels tractats de
lliure comerç, de l’equilibri pressupostari, dels actius financers, de les
borses de valors, de la prima de risc, de les agències de qualificació, de la
mà invisible, de la inflació interanual o de l’optimització rels recursos, s’han
acabat oblidant del més important: la felicitat de les persones.
martes, 28 de enero de 2014
El Malthus del segle XXI
Malthus deia al segle XVIII que havíem de frenar el creixement demogràfic
per no patir un col·lapse. Als països industrialitzats ja hem aconseguit frenar
aquest creixement, tot reduint la fecunditat. Però el Malthus del segle XXI ens
diria que ara ens toca frenar el creixement del consum, ja que encara que
tinguem una població estable, aquest creixement del consum acaba portant als
mateixos efectes insostenibles. Els dos Malthus coincidirien a dir que els
augments de producció o de productivitat només són alleujaments temporals. Cal,
per tant, aplicar els frens preventius (reducció de la fecunditat abans i
reducció del consum avui) per no patir els frens repressius (col·lapse), encara
que les persones més pobres del planeta ja fa anys que han començat a patir el
col·lapse del creixement insostenible del consum dels rics.
miércoles, 22 de enero de 2014
Emissions and needs / Emissions i necessitats
In 2009 CO2 emissions in Europe
reached an amount of 7.14 tonnes per capita.
If we take a country like Cuba, which has achieved to provide the basic economic needs for the entire population, its emissions reached 2.65 tonnes per capita.
If we take a country like the United States of America, which has NOT provided the basic economic needs for the entire population, its emissions reached 17.67 tonnes per capita.
If we finally take a country like Qatar, an absolute monarchy with no consideration at all for human and democratic rights, and where a big amount of (immigrant) population is suffering deplorable economic and working conditions, its emissions per capita reached an amount of 79.82 tonnes per capita.
Let's draw our own conclusions...
If we take a country like Cuba, which has achieved to provide the basic economic needs for the entire population, its emissions reached 2.65 tonnes per capita.
If we take a country like the United States of America, which has NOT provided the basic economic needs for the entire population, its emissions reached 17.67 tonnes per capita.
If we finally take a country like Qatar, an absolute monarchy with no consideration at all for human and democratic rights, and where a big amount of (immigrant) population is suffering deplorable economic and working conditions, its emissions per capita reached an amount of 79.82 tonnes per capita.
Let's draw our own conclusions...
--
El 2009
Espanya va emetre un total de 7,13 tones de CO2 per càpita.
Si ens fixem en un país com Cuba, que té les necessitats econòmiques bàsiques cobertes per a tota la població, les emissions van ser de 2,65 tones per càpita.
Si ens fixem en un país com Estats Units, que NO té les necessitats econòmiques bàsiques cobertes per a tota la població, les emissions, paradoxalment, van ser de 17,67 tones per càpita.
I si finalment ens fixem en un país com Qatar, una monarquia absoluta que no contempla els drets humans ni democràtics més bàsics i que té una bona part de la població (immigrant) en condicions laborals i econòmiques deplorables, les seves emissions per càpita van ser de 79,82 tones de CO2.
Que cadascú tregui les seves conclusions...
Si ens fixem en un país com Cuba, que té les necessitats econòmiques bàsiques cobertes per a tota la població, les emissions van ser de 2,65 tones per càpita.
Si ens fixem en un país com Estats Units, que NO té les necessitats econòmiques bàsiques cobertes per a tota la població, les emissions, paradoxalment, van ser de 17,67 tones per càpita.
I si finalment ens fixem en un país com Qatar, una monarquia absoluta que no contempla els drets humans ni democràtics més bàsics i que té una bona part de la població (immigrant) en condicions laborals i econòmiques deplorables, les seves emissions per càpita van ser de 79,82 tones de CO2.
Que cadascú tregui les seves conclusions...
El utópico
Hace
siglos un individuo imaginó un país donde la gente tuviera los mismos derechos
ante la ley, donde no hubiera esclavos, donde toda la gente pudiera escoger a
sus gobernantes. La gente de su alrededor no le hizo caso, porque era un
utópico, sólo decía cosas bonitas pero que no tenían ningún sentido, porque,
¿cómo no iban a haber esclavos? ¿Cómo iban los campesinos a tener los mismos derechos
que el señor feudal? ¿Cómo íbamos a cuestionar el poder absoluto del rey? Al
final a ese individuo lo ahorcaron por "incitación al desorden". Pero
de todos los que había en ese país, es el único que, de algún modo, sigue vivo
hoy.
España no existe
Yo
creo que España no existe. España es solamente una idea abstracta y subjetiva
que se encuentra en nuestras mentes y que nos han metido en las escuelas, en el
entorno social y en la televisión. La decisión de separar los continentes del
planeta en fronteras (es decir, líneas imaginarias) es una decisión arbitraria.
No creo que ningún país exista. Lo que entendemos por países sólo son gobiernos
comprendidos en la forma de un estado, y sus herramientas de difusión cultural,
judicial y militar sobre un territorio arbitrariamente establecido y limitado
en líneas imaginarias. En este mundo no existen los países, sólo existen las
personas. El resto, es todo man-made, como dirían en inglés. Venga, a ver si se
anima el debate! Viva el mundo!
Comentario sobre el artículo "Las mentiras del informe Oxfam"
He leído el artículo
"Las mentiras del informe Oxfam", de El Economista y me ha parecido interesante, aunque
en la segunda parte me ha resultado mucho menos riguroso que en la primera, y
por lo tanto comete el mismo error que critica. El ejemplo de Carlos Slim y de
algunos empresarios y banqueros españoles no creo que sea suficiente como para
dar a entender que la causa de la desigualdad es el estado, generalizando el
concepto. Ahí se le ve el plumero neoliberal y pierde la objetividad del
principio. Al mismo tiempo, debería preguntarse si los lobbies empresariales
adquieren tanto poder debido al favoritismo del estado, o si el favoritismo del
estado se produce debido a que los lobbies han adquirido previamente demasiado
poder.
Artículo: http://www.eleconomista.es/firmas/noticias/5477657/01/14/Las-mentiras-del-informe-oxfam.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)