La relació entre PP i franquisme és evident. No és només una relació de parentesc en moltíssims
casos, sinó sobretot ideològica. El PP segueix impedint qualsevol investigació
dels crims del franquisme, ha tallat per complet les subvencions als familiars
de desapareguts durant el franquisme, segueix gastant diner públic en restaurar
el Valle de los Caídos, es nega a canviar noms de carrers de generals i dates
franquistes, no impedeix que se celebrin manifestacions d'organitzacions
neofeixistes i, el pitjor de tot, segueix practicant moltes polítiques que eren
pròpies del franquisme (com ara la Llei Mordaça). El PP és el partit de l'Opus
Dei, el partit dels banquers, el partit de la monarquia, el partit dels
terratinents, ja que governa per a ells, com feia Franco. El PP és un partit
que practica polítiques xenòfobes (a nivell municipal: les campanyes a Badalona
o recentment Mollet, a nivell comunitari: la retirada de la targeta sanitària a
immigrants en situació irregular, a nivell estatal: l'aplicació de ganivetes a
la reixa de Ceuta i Melilla...). El PP ignora les demandes per violació de
drets humans tant per part del Tribunal Europeu de Drets Humans com per
Amnistia Internacional, i segueix ignorant el dret a l'habitatge, entre
d'altres. El PP segueix amb una política centralista que busca imposar la
llengua castellana arreu del país i treure competències a les comunitats i
ajuntaments. El PP s'oposa frontalment al matrimoni homosexual, a l'avortament
o a l'eutanàsia per satisfer l'Opus Dei.
Aleshores, el 2002 el PP va condemnar
el franquisme. Però de què serveix això quan les seves polítiques s'assemblen
tant a les de Franco? Les accions són el que compta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario