Mostro a continuació un fragment de l’article New Challenges for Democratic Consolidation
in Latin America. The Role of the State (Universidad Autónoma de México, 2009):
“Latin American countries face problems with consolidating
democracy. The Latinobarómetro report for 2008,7 for example, indicates that 70
per cent of people in the region consider that democracy governs for ‘the
interests of a few powerful groups’. This is the impression of 79 per cent in
Mexico, 87 per cent in Argentina, 71 per cent in Chile and 60 per cent in
Brazil. Moreover, 53 per cent of Latin Americans would be willing to live under
an authoritarian regime ‘if it resolved their economic problems’. This is the
case for 69 per cent in Paraguay and 31 per cent in Uruguay, to cite the two
extremes. There is also considerable distrust of certain institutions key to
the functioning of democracy: only 32 per cent of those polled in the region have
confidence in the legislature, and only 21 per cent trust the political
parties. These results should be analysed carefully, but they constitute a
powerful indicator of the insufficient consolidation of democracy in the
region."
Ressalto: “53 per cent of Latin Americans would be willing
to live under an authoritarian regime ‘if it resolved their economic problems’”
Una frase preocupant però que ens pot ajudar a replantejar
conceptes que sovint tenim per inequívocs, com és el sentit i les formes de la democràcia
i democratització. Sobretot en relació a països en vies de desenvolupament, sovint
m’he plantejat fins a quin punt seria millor un estat autoritari que aconseguís
un sistema social eficient i una societat culta (les bases per a una democràcia
efectiva) abans que instaurar una democràcia en un estat feble i analfabet, que
en seguida quedarà corrompuda.
Em fa pensar molt el cas d'Egipte, on existeix una majoria
de la població analfabeta i al voltant d’un 40% de població sota el llindar de
pobresa. Com es pot aconseguir una democràcia efectiva en un país així? Un 40%
de la gent només pot pensar en com aconseguir menjar per alimentar els seus
fills l'endemà, i per tant es deixa vendre el vot a qualsevol que li ofereixi menjar
(com fan els islamistes neoliberals). No entenc com pot funcionar una democràcia
en un país de majoria analfabeta i en extrema pobresa, on a sobre s'aplica un
sistema de caire neoliberal que encara accentua més les diferències socials.
Trobaria molt més lògic un govern de tecnòcrates que vetllés per un estat
social i una societat educada, per així poder establir una democràcia solida en
un futur.
Amb això no estic dient que cregui necessari un govern
tecnocràtic socialista per aquests països, entre altres qüestions perquè és
bastant impossible i la història no m’acaba de donar del tot la raó. Evidentment
seria perfecte aconseguir de cop un estat de dret eficient i democràtic amb
partits responsables i ètics i una població culta i crítica. Però és menys
utòpic això que un govern tecnòcrata decidit a posar les bases per una
democràcia eficient? En resum penso, des d’una òptica més teòrica que pràctica,
que abans que una democràcia estructuralment ineficient, seria més sensat
adoptar una tecnocràcia social per tal d'avançar a una democràcia eficient i
sòlida.
(Amb intenció de fer pensar, eixamplar límits i enriquir
ments, res més enllà d’això…)
