Totes les societats són jeràrquiques?

“El lideratge a les bandes (grups reduïts de població nòmada) és temporal i canvia segons la situació, es basa en les qualitats personals de l’individu i no exerceix poder coactiu. Un líder no pot, de fet, dir-li a ningú el que ha de fer, sinó que ha d’actuar com a àrbitre del grup, i en situacions concretes potser també com a expert assessor.”

Quan ens preguntem si una societat és jeràrquica, primer ens hem de fixar en els diferents rols existents. Molt sovint trobarem que un individu o un grup d’individus adopten el rol de líder, però tot i així no sempre podrem parlar de jerarquia. Serà la forma d’actuar del(s) líder(s), el poder atorgat i la concepció que en tingui la resta d’individus, el que determinarà si aquesta societat és jeràrquica, ja que en definitiva quan parlem de jerarquia estem parlant d’estratificació vertical, de subordinació i d’acumulació del poder. D’entrada, no hi ha cap societat o model polític que sigui absolutament igualitari. Inclús en un model assembleari trobem la figura del moderador que, encara que sigui democràticament rotatiu, exerceix un rol diferent de la resta, i durant l’assemblea posseeix un ‘poder’ que la resta no té. Podríem parlar en aquest cas de jerarquia, encara que sigui ínfima i momentània? Ens trobaríem, aleshores, que tots els models polítics són, en diferent grau, jeràrquics?

Existeixen molts tipus de jerarquies i diferents graus de poder, però afortunadament sovint podem trobar límits a les paraules. Que una societat no sigui 100% igualitària o disposi d’un líder (o líders) no sempre significa que sigui jeràrquica, ja que en el cas dels models assemblearis o en el cas de les bandes, el poder sobre decisions polítiques que repercuteixin en canvis estructurals rau sobre el col·lectiu. Cal distingir el poder arbitrari (com el del moderador, que inclús qüestionaríem si és realment un poder) del poder pròpiament polític. En la jerarquia, aquest segon poder es troba concentrat en els estrats socials més elevats, provocant que la societat es concebi a si mateixa en una disposició vertical i cada individu es vegi situat en un estatus determinat. A més, generalment l’ordre es manté de forma coercitiva, mentre que en altres sistemes acostuma a dependre del costum i el recolzament social. L’extensió que pot arribar a assolir una societat no jeràrquica pot ser motiu de debat, ja que trobem casos força excepcionals de societats nombroses no jeràrquiques, com els Nuer del Sudan del Sud, que amb 200.000 habitants se’ls defineix com una “anarquia ordenada”.

Amb tot, arribaríem a la conclusió que no totes les societats són – o han estat – jeràrquiques. Però és important no confondre la idea de ‘jerarquia’ amb la de ‘diferenciació de rols’ o inclús ‘líder’. Sovint entenem el concepte de ‘líder’ com nociu per naturalesa i ens quedem encallats en la crítica d’aquesta idea, sense pensar que no és més que una possible “eina” per aconseguir un major benestar i justícia en una societat, és a dir, l’eficiència social. La qüestió no radica en el propi concepte sinó en l’ús que se’n fa i la idea que se’n té.