Com a negatiu, el
procés sobiranista ha provocat una quasi-monopolització del debat polític
català, relegant en un segon terme alguns temes de majúscula importància en el
context actual, com són el pagament d’un deute il•legítim, les privatitzacions
del patrimoni públic o la recerca d’un model econòmic just i sostenible. ERC
exemplifica clarament aquesta quasi-monopolització i oblit de les polítiques
d’esquerres, arribant a pactar amb el govern de CiU per tirar endavant
polítiques profundament antisocials, privatitzacions i ocultacions de casos de
corrupció. Aquest és un ‘preu’ que estem pagant injustament per mantenir el procés
endavant, segons ens diuen. També trobo a faltar un debat seriós, racional i de
fons entre les diverses parts en aquest ‘conflicte’ polític, caracteritzat per
una manca d’enteniment mutu i per una manca mútua de voluntat d’enteniment, on
la majoria de partits polítics i mitjans de comunicació (tant espanyols com
catalans) estan tenint un paper lamentable que intensifica el nacionalisme
excloent.
Com a positiu, el procés sobiranista ha portat a la creació d'un procés constituent de ruptura més enllà de la independència, que tot i que segueixi sent minoritari ofereix esperances de canvi real. El procés també ha fet més que evident que l’Estat Espanyol té un problema greu pel que fa a la representativitat i respecte cap a les diferents minories identitàries/nacionals, sobretot en el cas català. I ho ha fet d’una manera exemplar, massiva, democràtica, pacífica i inclusiva (a excepció d’alguna sortida de to esporàdica) que no deixa lloc al dubte: el statu quo no funciona. Al mateix temps també ha evidenciat un segon fet: el paper nefast d’un govern espanyol absolutament immobilista que no només nega una consulta democràtica sinó que, en més d’un any i mig, ni tan sols ha estat capaç de plantejar cap mena d’alternativa, de resposta o de diàleg davant d’aquest procés. S’ha evidenciat la manca de sentit democràtic d’un govern espanyol del PP, que a la vegada legitima i fa més que comprensible la voluntat i necessitat de la majoria de la societat
Com a positiu, el procés sobiranista ha portat a la creació d'un procés constituent de ruptura més enllà de la independència, que tot i que segueixi sent minoritari ofereix esperances de canvi real. El procés també ha fet més que evident que l’Estat Espanyol té un problema greu pel que fa a la representativitat i respecte cap a les diferents minories identitàries/nacionals, sobretot en el cas català. I ho ha fet d’una manera exemplar, massiva, democràtica, pacífica i inclusiva (a excepció d’alguna sortida de to esporàdica) que no deixa lloc al dubte: el statu quo no funciona. Al mateix temps també ha evidenciat un segon fet: el paper nefast d’un govern espanyol absolutament immobilista que no només nega una consulta democràtica sinó que, en més d’un any i mig, ni tan sols ha estat capaç de plantejar cap mena d’alternativa, de resposta o de diàleg davant d’aquest procés. S’ha evidenciat la manca de sentit democràtic d’un govern espanyol del PP, que a la vegada legitima i fa més que comprensible la voluntat i necessitat de la majoria de la societat
No hay comentarios:
Publicar un comentario