Que l’homofòbia russa no ens provoqui russofòbia.

L’homofòbia russa no ens hauria de conduir a la russofòbia, per diversos motius. Primer perquè més que homofòbia és ignorància de la majoria barrejada amb confusió i desesperació pròpies d’una exclusió social estructural. L’homofòbia russa no és cultural ni encara menys genètica sinó purament política. Una societat no es torna massivament homòfoba si al darrere no hi ha una estratègia político-mediàtica. Les bandes d’extrema dreta no persegueixen homosexuals i immigrants si la policia els para els peus.

Quan critiquem obertament els russos per la seva homofòbia hem de tenir en compte que es tracta d’un boc expiatori per on el govern oculta la seva corrupció omnipresent, així com el futur d’un país demogràficament malalt i econòmicament massa dependent d’uns recursos energètics que a poc a poc aniran perdent valor. En definitiva, els russos són víctimes de la seva pròpia homofòbia, que els encega. Ja que una societat ignorant és la principal víctima de la seva ignorància.

I no es tracta només d’homofòbia. L’aliança entre el règim de Putin i l’església ortodoxa oficial russa està portant el país més gran del món cap a un ridícul retorn a valors retrògrads nacionalistes i xenòfobs més propis de l’Alemanya dels anys 30 que no pas d’un país que ha vist néixer alguns dels escriptors més cèlebres de la història i ha estat escenari de processos polítics inoblidables. Però la casta parasitària russa té por. Sobretot després de les massives protestes de fa un any i mig contra el retorn de Putin, que han deixat una llavor que tard o dora tornarà a brotar i amb més força. La casta parasitària russa està jugant les seves cartes més deplorables, les de la despolitització social, la idiotització d’un país sencer i la criminalització dels col·lectius més dèbils, així com el retorn a un dels nacionalismes més rancis del segle XXI.

El poble germà rus és víctima de la seva pròpia homofòbia, de la idiotització que pateix per part d’una oligarquia que es re-enriqueix amb els recursos del país més gran del món a costa de mantenir la majoria exclosa d’uns beneficis econòmics que haurien de ser comuns. Un cop més ens equivocarem si criminalitzem un país sencer en comptes de conèixer l’origen dels problemes. No seria just criticar el conjunt dels russos tot obviant l’execrable paper del president Putin, de l’alcalde moscovita Sergei Sobianin o del Patriarca Ciril, o fins i tot dels grans magnats del gas rus als quals l’Europa Occidental obre les portes perquè blanquegin diners a gust.

Que l’homofòbia russa no ens provoqui russofòbia, ja que tant els russos com nosaltres seguim sent víctimes dels mateixos paràsits.

PD: I si no sembla clar, aquí tenim Un exemple: http://blogs.publico.es/shangaylily/2013/08/12/ana-botella-importa-homofobia-rusa/